Musicals notes m’arranquen irrisòries
la poca ànima que em respira entremig
d’ombres,
pas a pas, sense pietat. Lluites,
també implores,
però t’estiren cap un forat ulcerat de dolor
infectat per les massacres d’aquest
món.
No ho vols veure, però ells t’impulsen.
Mentre caic,
llestos diables i vestals donzelles m’obren
pas
baixant cap a una incertesa frivolitzant,
i als inferns entro amb un cos que no
conec.
Pel camí ho vaig perdent tot ; les
alegries, les pors,
fins i tot la sang se’m glaça i no
respon a cap estímul,
a cap mot viu que s’escola pel
solfeig tenebrós
d’aquesta terra fangosa que té un fi que
no puc comprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada