Sinuoses corbes envaeixen
aquests quatre pams de sorra,
on dits juganers no poden
deixar d’escatar, gratant
la terra a la recerca
d’alguna cosa perduda.
Dolces ventades, capbussen
la meva carcassa eixuta
privada de moviment
cap una aigua fresca i clara.
El sol, coronant el cel
com un far atrotinat,
escampa la seva llum
calenta pel breu retall
terròs del meu petit món.
3 comentaris:
No es perd mai res, tant sols resta amagat. Bonic i entenedor al mateix temps es llegeix veien imatges alhora.
Bufa...quantes coses amagades hi ha per aquesta terra doncs!!!
Queda't millor en la segona part del comentari.
Publica un comentari a l'entrada