SALVEU-ME!

Em sé presonera de mi mateixa,  

cap bella melodia mussitarà

sota el meu balcó de baranes grises.

Em sé lladre dels propis pensaments,

enfurismats per no trobar la font

del raig d’aigües insípides, pudentes.

Ni tan sols jo, em puc alliberar

d’aquest colera, d’aquests moments buits

carregats de fetidesa i plom.

Ni tan sols jo, en conec la branca reina

que arrela per tots els indrets

d’aquest cos  madur i finit.