Perquè em mires si no em veus !
Els teus ulls romanen freds i buits
com un món desproveït de Déus.
La teva agradable veu s’ha convertit
en una entonació tosca i estrident
que m’ha guillat el compàs del cor,
violentant-lo amb frenètics cops ardents
de notes sense candor.
La teva fugida ha estat funesta
pel meu caminar senzill i clar,
farcit d’una realitat bella
on l’amor era la clau de la llar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada