4-ELS MONÒLEGS INTERNS DE LA CLOTI

Vaja! Ja arribo tard. Quanta cua... No entenc perquè la gent va tan d’hora a correus. Es què no tenen res més a fer? ... Guaita aquest, es vol “colar”...ja li han parat els peus. A sobre vol tenir raó...No el deixen passar, no. I a sobre s’enfada... Apa! Quina planxa! És un treballador de correus. Sort que no He dit res jo...bé per poc. Alça aquí, ara s’ha desmaiat la de davant de tot. Clar, segur que no ha esmorzat. Ara ja no hi ha cua, hi ha una conglomeració de gent envoltant a la dona...Alçà met! Ara la de davant meu li han caigut el plec de cartes que portava...Vinga tots a recollir sobres...però, però aquesta dona que fa?...Això no pot ser! Que crida? No estem sords...ah! renoi, és el seu to de veu, déu n’hi do! Pobre,  l’home que no volien deixar passar ara intenta posar ordre al galliner...Obren una altre finestreta! Ja era hora! Ja em toca?...No entenc res, quin guirigall!...Ui! On és ara la carta que portava?...Ai mare!...Me l’he deixat al cotxe... Ploraré! Merda! ...Ja pot anar dient el filòsof Guardiola “aixequeu-vos aviat i...” però no  va acabar la frase com calia; ”...que tindreu més temps per cagar-la”!!!