Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 23 de novembre de 2011

MON CAVALLER

Com es pot arribar a palpar l’essència
obviant ser descarada, mon cavaller?
Com travessar el delicat filament
que protegeix l’ocult greal de l’amor
sense donar entrada a la recta ment
i evitant esquinçar cap tall de labor
d’aquest teixit que el guareix, mon cavaller!
Em sento presonera de la ignorància
del meu regne, el qual es va desintegrant
i oxidant per moments, mentre va caient.
El cavaller cavalcant impetuós
travessa boscos, camps i grans muntanyes
sota vendavals i fortes tempestes.
Els paisatges no mostren més que tristor
Il·luminats per la sublim llum dels llamps
incessants i rabiosos caiguts del cel
enfosquit, on també s’escolten forts clams
de lluita entre el domini de l’àngel
i el domini d’aquesta basta terra.
La dama submergida en el bordat
on els fils lidien la seva guerra
en color sang, or, esmaragda i blat
mentre unes llàgrimes aparegudes
banyen els quatre colors que cobren vida,
i el cavaller avança cec per aquelles rutes
marcades per la bella dama viva.