Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 24 de novembre de 2011

7- QUATRE AMIGUES !!!!


Un dia qualsevol, en un pis qualsevol, en una ciutat qualsevol;
-Ja tinc el menjador pintat noies, veniu a casa a fer el cafè, avui- digué l’Elvira.
-Sí, així veuré el “dichoso” color magenta –digué la Rocío.
-És un color rosa-fúcsia- aclarí la Beth.
-No, el rosa és rosa i el fúcsia és fúcsia,! –exclamà la Lucia.
Les noies, sense posar-se d’acord amb el color, van quedar a les 16h a casa de l’Elvira. L’última en arribar va ser la Rocío.
-Hola a totes, just quan sortia m’ha trucat “mi madre”-s’excusà ella per la tardança.
-Què és aquesta olor? -preguntà la Beth.
-Ostres sí! –digué l’Elvira estranyada.
-Dios! Que “coño” t’has tirat a sobre Rocío?- cridà la Lucia, tot apropant-s’hi olorant-la.
-JOOOO? –preguntà la Rocío amb cara de sorpresa.
-Dios Mio! Et vaig dir que et posessis dos gotes d’oli d’ametlles  a la ma i que et servia per tot el cos-digué enfadada la Lucia.-QUANTA TE N’HAS “ECHAO”?.
L’Elvira i la Beth es miraven l’espectacle des del balcó, aquella olor era insoportable.
-Em vas dir: “2 GOTES A LA MA PER CADA PART DEL COS”-respongué la Rocío.
-Però que no veus com brilles?-digué desesperada la Lucia.
-Sí, he pensat mira que “piel” més radiant amb la solució de la Luci! – manifestà ella.
-NO M’HO PUC CREURE!- cridà la Lucia sortint a la terrassa amb les noies.-NO ME LO PUEDO CREER!
Totes se la miraven i li feien senyals perquè no se’ls hi acostés.
Els remeis naturals i la seva basant tòxica.