En una petita vall
va néixer un ocell blau,
mai vist un color igual.
Au així, no neix perquè sí.
Quan encara no volava
la missió va veure clara;
entendre sense saber
i escoltar sense sentir.
Quan podia ja volar
en descobrí el llarg camí
veient-lo entre la foscor
com un animal felí.
Quan volar ja no poder
va comprendre a l’escoltar,
i sabent va decidir;
anar-se’n sense volar
a l’infinit del seu sol
que era el començament
del seu reverenciat món.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada