PRUDÈNCIA!!!!

—Un dia et lleves i resulta que estàs acompanyat.

—Fantàstic! Qui pogués!- diuen alguns.

La raça humana sol tergiversa tot el que hi ha entre el que es diu i el que és.

Tothom, ha de donar la seva opinió.

Bé, esperaré un buit de silenci per seguir narrant... m’endinso cap el no res...

De sobte; el silenci que esperava!

Quan m’adono tinc vuits ulls mirant-me.

Segueixo narrant, i afegeixo el fet que:

—Ningú ens ha presentat!

—Com t’ho has fet? – pregunten d’altres.

I com els ho explico, això. No és fàcil!

—Es veu que ella insistia, però jo la ignorava!

—Caram! Explica’t! - va dir un.

Doncs no puc dir gaire més.

— Aquesta m’ha ben trasbalsat.

     No sabia que m’empaitava i em volgués tant, és esfereïdor.

     Un dia me la vaig trobar sota els llençols.

     Mai més l’oblidaré, ho sé! He caigut, i en sóc esclau!

—Quina sort que tenen alguns! - va dir un altre.

Ja tornen a tergiversar entre el que dic i el que realment és!

—Ens l’hauràs de presentar! - van dir tots alhora.

—No sé, tal vegada no seria prudent

—Vinga home! No ens vinguis amb aquesta ara!- van dir alguns.

—A tu t’agrada?

—No, la veritat és que no.

—Vaja! Doncs no li donis cova, li ho dius i fora.

—No és tan senzill, amics meus!

—M’ha posseït i no marxarà fins que algú hi posi fre!

—Algú? Caram, necessites ajuda?- va preguntar un.

—Sí! Jo sol no puc, no puc!

—Com és diu aquesta ximpleta?

—Entat! Entat F.!

Els amics, aleshores, se’m van quedar glaçats!

Resulta que n’havien sentit a parlar d’aquesta mossa.

Tots, un rere l’altre, em van donar un copet a l’espatlla.

—Tens raó! No cal que ens la presentis!

    Sabem prou bé que entre

    l’ “En” i el “tat” sempre hi cola el Ferme.