Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 5 d’octubre de 2011

PRUDÈNCIA!!!!

—Un dia et lleves i resulta que estàs acompanyat.
—Fantàstic! Qui pogués!- diuen alguns.
La raça humana sol tergiversa tot el que hi ha entre el que es diu i el que és.
Tothom, ha de donar la seva opinió.
Bé, esperaré un buit de silenci per seguir narrant... m’endinso cap el no res...
De sobte; el silenci que esperava!
Quan m’adono tinc vuits ulls mirant-me.
Segueixo narrant, i afegeixo el fet que:
—Ningú ens ha presentat!
—Com t’ho has fet? – pregunten d’altres.
I com els ho explico, això. No és fàcil!
—Es veu que ella insistia, però jo la ignorava!
—Caram! Explica’t! - va dir un.
Doncs no puc dir gaire més.
— Aquesta m’ha ben trasbalsat.
     No sabia que m’empaitava i em volgués tant, és esfereïdor.
     Un dia me la vaig trobar sota els llençols.
     Mai més l’oblidaré, ho sé! He caigut, i en sóc esclau!
—Quina sort que tenen alguns! - va dir un altre.
Ja tornen a tergiversar entre el que dic i el que realment és!
—Ens l’hauràs de presentar! - van dir tots alhora.
—No sé, tal vegada no seria prudent
—Vinga home! No ens vinguis amb aquesta ara!- van dir alguns.
—A tu t’agrada?
—No, la veritat és que no.
—Vaja! Doncs no li donis cova, li ho dius i fora.
—No és tan senzill, amics meus!
—M’ha posseït i no marxarà fins que algú hi posi fre!
—Algú? Caram, necessites ajuda?- va preguntar un.
—Sí! Jo sol no puc, no puc!
—Com és diu aquesta ximpleta?
—Entat! Entat F.!
Els amics, aleshores, se’m van quedar glaçats!
Resulta que n’havien sentit a parlar d’aquesta mossa.
Tots, un rere l’altre, em van donar un copet a l’espatlla.
—Tens raó! No cal que ens la presentis!
    Sabem prou bé que entre
    l’ “En” i el “tat” sempre hi cola el Ferme.

1 comentari:

Enric Torres ha dit...

Avisaaa!!!!!
Joder quina mala estona m'has fet passar...
Una vegada recuperat...
no paris mai d'escriure, si us plau.