Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 27 d’octubre de 2011

Pepa i Trini! LA XOCOLATA M'ATABALA!


—Ahir vaig anar a berenar al Glop, Pepa!
—Buf! Sempre està atapeït de gent allà, Trini!
—Serà perquè ho fan bo!
—O bé perquè han fet un bon màrqueting, Trini!
—Escolta Pepa, sigui com sigui, el cas es que vaig menjar una pasta boníssima.
—Al mig de tanta gent?
—Hi havia lloc per a tothom Pepa!
—Sí clar! Un al costat de l’altre! Bufa! Quina angoixa que...
—Pepa! Si us plau! Et volia parlar del que vaig menjar, no de si hi havia gent o no!
—Segur que portava xocolata!
—Doncs no, portava crema i unes fruites de...
—Sense xocolata?
—Ja t’he dit que no Pepa. Crema, fruites i pinyons, era el que duia.
—Quina pinta devia fer! Però, amb un petit bany de xocolata hagués estat millor no, Trini?
—No! A mi em va agradar moltíssim tal qual estava.
—Perquè no ho has provat amb una mica de xocolata pel cim!
—Si hagués volgut alguna cosa amb xocolata, ja ho hagués demanat, no et sembla Pepa?
—Ho suposo Trini. Però com que la xocolata...
—Per l'amor de Déu Pepa! Deixa la xocolata d’una vegada!
—No em diguis que no t’hagués agradat amb un polsim de xoc...
—PROU! Pepa, ahir vaig anar a berenar al Glop, vaig menjar una cosa boníssima i no hi van posar xocolata. I saps perquè?
—...
—Perquè jo els hi vaig demanar aquella pasta que no duia xocolata! T’ha quedat clar Pepa!
—Escolta Trini! Tampoc t’has d’exaltar! Jo només volia que...
—Com tornis a dir la paraula xocolata Pepa, et prometo...
—Assossega’t Trinitat! Només era un comentari. No sabia que la xocolata t’atabalava!