Ella el mirava, l’observava, ella era totalment conscient
que ell estava malalt,. Ell no ho sabia, però, ell era el melic del món. Tampoc
podia dir-li, ja que representava que ella era l’enemiga en el seu món tancat i
adormit. No podia fer res per despertar-lo. Ho havia provat, de moltes maneres
i sense èxit. Ella va decidir callar, callar per sempre més mentre veia la
destrucció que anava deixant ell pel camí. El pitjor de tot, era que ella també
veia l’autodestrucció a la que estava abocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada