Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 20 de novembre de 2018

L'amor existeix


Observava els núvols avançant cap a l'horitzó mentre feia un munt de preguntes... Vés a  saber a quí. L'expressió li anava canviant; un somriure, una llàgrima, una mirada melangiosa, una respiració vinguda del fons, una mossegada de llavi, un tancament d'ulls... Va despertar-se amb el cap recolçat sobre els braços creuats sobre la taula del jardí. Amb els ulls mig oberts va veure que estava envoltada d'una visió molt blanca. Va aixecar el cap, va fregar-se els ulls i el que va veure la va deixar atònita. Estava tota ella rodejada de plumes blanques, molt suaus... Mentre les tocava amb les mans va percebre una veueta susurrant - Aqui tens totes les respostes! El somriure d'ella va ser de plenitud. En aquell mateix moment va comprendre que mai estava sola.