Escolto, escolto, escolto, no paro d’escoltar,
però no m’arriba res que em trasbalsi, ni tan sols l’estrèpit d’un tro en la
llunyania. Espero, espero, espero, però no m’arriba res que em faci vibrar, ni tan sols les notes d’una
cançó perduda. Il·lusions i realitat es solapen dins aquest món meu, tan
peculiar, tan ple de colors i al mateix temps ple de realitats il·lusories i
irrisòries. El dia corre, les hores passen i jo encara estic allà mateix. Els
lladres invisibles se m'ho emporten tot....menys les olors.
Pintora:Martha Miguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada