dilluns, 3 de setembre del 2018

Lladregot



Escolto, escolto, escolto, no paro d’escoltar, però no m’arriba res que em trasbalsi, ni tan sols l’estrèpit d’un tro en la llunyania. Espero, espero, espero, però no m’arriba res que  em faci vibrar, ni tan sols les notes d’una cançó perduda. Il·lusions i realitat es solapen dins aquest món meu, tan peculiar, tan ple de colors i al mateix temps ple de realitats il·lusories i irrisòries. El dia corre, les hores passen i jo encara estic allà mateix. Els lladres invisibles se m'ho emporten tot....menys les olors.


Pintora:Martha Miguez