Ell creava imatges precioses,
exquisides, sublims... Ella se’l mirava de reüll i quan percebia que ell estava
a punt de plorar li enviava paraules de coratge. Ell l’escoltava, tan sols l’escoltava.
Aquella ment estimava aquell cor ple de cicatrius i tiretes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada