Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 29 d’abril de 2017

Set hores tan sols!



El campanar del poble constava de set campanes. 
Cada campana un toc. La gent vivia segons els tocs. 
Començaven a les vuit del matí amb el primer toc i acabaven 
a les dues del migdia amb set tocs,  després el temps no existia.
 Mai se’ls hi va ocórrer que podien repetir els tocs per fer 
les vint-i-quatre hores. Allà la vida era viscuda,
 tan sols marcada per set hores, la resta, 
era essència pura en tots els sentits.