Havien viscut sempre rodejats de
boscos. El seu món era limitat, però era el seu món. En tots els records del
viscut hi havia fulles, colors, flors, pinassa, aigua, neu i cel. Van morir el
mateix dia en que van néixer, un dia de maig. Els records van morir amb ells.
Estaven fets un per l’altre. L’amor i la mort els va unir del principi al fi.
4 comentaris:
Llibertats lligades en la mort i l'amor.
Semblen totalment dispars però s'acaben unint amb naturalitat.
Fantàstica Mònica
Sempreeeeeeeeeeee.... Un petó a totos!!!!!!
Profund.. Més enllà de la cordura pueril dels discursos sense fi, buits de vida, vida que la mirt dona la seva força. És l'amic invisible i mai t'enganuya quan ve hi és.
El buit és la mort segura Filomena!!!! Una abraçada guapa meva!
Publica un comentari a l'entrada