dilluns, 17 d’abril del 2017

Am-ort


Havien viscut sempre rodejats de boscos. El seu món era limitat, però era el seu món. En tots els records del viscut hi havia fulles, colors, flors, pinassa, aigua, neu i cel. Van morir el mateix dia en que van néixer, un dia de maig. Els records van morir amb ells. Estaven fets un per l’altre. L’amor i la mort els va unir del principi al fi.

4 comentaris:

Debeal ha dit...

Llibertats lligades en la mort i l'amor.
Semblen totalment dispars però s'acaben unint amb naturalitat.

Fantàstica Mònica

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Sempreeeeeeeeeeee.... Un petó a totos!!!!!!

Unknown ha dit...

Profund.. Més enllà de la cordura pueril dels discursos sense fi, buits de vida, vida que la mirt dona la seva força. És l'amic invisible i mai t'enganuya quan ve hi és.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

El buit és la mort segura Filomena!!!! Una abraçada guapa meva!