dissabte, 22 d’abril del 2017

23 d'abril 2017



Ell li va dir que era
la “flor” del seu món!
Ella li respongué
amb ”lletres” d’amor.


7 comentaris:

Debeal ha dit...

Aquest relat no necesita ni un punt ni una coma, tan sols ser gaudit pels sentits, com tots els teus relats i poesies.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Déu Meu!!! Moltes gràcies guapíssima!!!! I que aquestes paraules tan boniques vinguin d'una personeta tan extraordinària com tu és tot un HONOR!!!!

Unknown ha dit...

Que bonic! Molt molt romàntic.. O reumàtic?.... No, no, no belles paraules d'amor senzilles i tendres. Petons

Mònica HUIX-MAS ha dit...

La bellesa radica en la senzillesa... totalment Filomena!

Unknown ha dit...

Son paraules amb lletres i escrites.
com diu, "belles paraules d'amor senzilles i tendrez". . .
genial. Gràcies.

Unknown ha dit...

Son paraules amb lletres i escrites.
com diu, "belles paraules d'amor senzilles i tendrez". . .
genial. Gràcies.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Benvingut Sebastià!!!! Moltes gràcies trempat!!!! Un petó!