Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 10 de febrer de 2017

Desesperació o necessitat?

Havia entrat a un botiga d’accessoris de moto, es volia comprar un casc.
—Bon dia senyora! En que puc servir-la?—va dir el dependent tot educat.
—Vull un casc per anar en moto!—va respondre ella mentre mirava el prestatge farcit de cascs.
El dependent va començar a preguntar-li sobre les prestacions dels cascos. Ella l’únic que apreciava es que el dependent parlava de coses ben rares i estranyes.
—Disculpi—va frenar-lo ella amb la ma plana— Jo només vull un casc.
El dependent sabia que tenia a davant a una dona que no hi entenia res del material que anava a comprar. Ell, aleshores va començar a ensenyar-li cascos que creia que podrien anar-li bé.
Ella després de veure’n uns quants se’l va mirar.
—Tots són negres?
—Bé n’hi ha de grisos, de vermells...
Ella observant la botiga va veure un casc mig amagat al final d’una lleixa.
—I aquell d’allà?
El dependent va mirar a on ella senyalava.
—Aquell rosa?
—Si—va dir contundent ella.
El dependent li va dir que aquell no tenia cap prestació, que era un casc molt senzill i que feia anys que corria per la botiga.
—Doncs el vull, vull aquell!
La dona va sortir de la botiga amb el seu casc rosa.


L’únic que ignorava el dependent es que ella només volia el casc com a complement per a portar-lo en el braç. Una amiga seva li va dir que havia lligat aguantant el casc d’un amic que havia entrat a un centre a comprar.