Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 27 de novembre de 2016

Revés


Quan va entrar a la panxa de la seva mare no va ser acceptada, però ella es va aferrar a la vida. Des de petita, la seva lluita, sempre va ser en agradar i ser acceptada. La vida va transcórrer i amb ella la seva desventura. Al final, ella va entendre que la seva tragèdia tan sols era haver-se equivocat de panxa i de món.





Il·lustració : Girly_m

diumenge, 20 de novembre de 2016

Sofriment


El dolor de la impotència és fosc
com la negra nit, no el calma ni “Déu”,
ni tan sols és previsible.  L’únic metge
que el pot suavitzar és el temps, però
aquest no dona cites ni agafa el telèfon.
Estàs a les seves mans i a les seves lleis.




Il·lustradora : Rosana Faria

Cap "putada"


Et vaig perdre, no era la meva intenció, tampoc el meu desig. No vas donar-me cap explicació, senzillament vas marxar. Ho vas fer sense remordiments. No vaig fer-te cap “putada”, tan sols vas marxar. Vaig quedar-me sense tu, sense el teu món, sense les teves il·lusions. Ara, estic aquí, mirant pel finestral, no espero el teu retorn, però sí la teva alegria i la teva companyia. He hagut d’aprendre a viure sense tu. T’enyoro, no puc evitar-ho. El pas del temps no em fa oblidar-te, ans tot el contrari. T’enyoro infantessa meva.



Il·lustració : maiartik


dijous, 17 de novembre de 2016

Càstig



Malbaratar les paraules
fan de l’escolta i la lectura
una espècie de malson
del qual no et pots despertar
perquè ja estàs despert.

diumenge, 13 de novembre de 2016

Affaire

Havia anat a un congrés a Alemanya per a promocionar l’empresa que regentava amb el seu marit. Feia fred, anava abrigada com si fos al pol nord. El fred la paralitzava i volia evitar-ho. Després d’un dia ben mogut a la Fira on exposaven, tan sols esperava arribar a l’hotel per posar-se dins la banyera amb aigua ben calenta. El seu marit, eufòric per l’èxit obtingut amb els seus productes va demanar un sopar d’exquisideses junt amb un bon vi per celebrar-ho a l’habitació. Després del deliciós sopar, ella, vestida amb una camisa de seda i una bata a joc va dir que l’esperava al llit, ja que ell va decidir tancar el sopar amb un puro i un got de whisky a la terrassa observant les llums  de la ciutat. Quan va anar a la cambra, el que es va trobar el va deixar atordit i ben trasbalsat. La seva dona li estava fent el salt. Ell, incrèdul i astorat, li va dir:—Que collons fots? Ella, mirant-se’l amb un somriure trapella li va dir:—Acabo de tenir un orgasme impressionant amb ell! Ella, havia descobert el “nòrdic” per primera vegada. No pesava, era com un núvol que l’abrigava i l’acariciava suaument, cosa que mai havia tingut d’un mascle.

Des d’aquella fita el seu marit quan anaven de promoció sempre feia reserva en hotels sol·licitant mantes per abrigar, res de nòrdics.

Il·lustració: Gil Elvgren

dilluns, 7 de novembre de 2016

La llei no ho permetia...


Ell ja no sabia què fer més, el seu company era extremadament gelós. Havia intentat raonar-hi, li havia fet veure que no havia de patir, perquè l'amor que sentia per ell era per a sempre. Però el seu company era d’un tarannà diferent, pensava que només podia estimar-lo a ell, no entenia com podia estimar tant a altres, ell només l’estimava a ell únicament. La seva vida va ser sempre un daltabaix, i no es podien separar perquè la llei no ho permetia. Ell, el cor, ja no sabia que més fer per demostrar-li a ell, el cervell, que l’amor és molt ampli.

diumenge, 6 de novembre de 2016

El basc, la punseta, el gallec i la moscacojonera


La punseta, així la va batejar el gallec vingut del nord amb un esperit obert i rialler, quan aquesta va explicar una transmutació de l’ADN on les cèl·lules mutaven arran del fum del tabac que penetrava dins el cos, això que ella era una fumadora com cal. La moscacojonera era la companya de pis de la punseta i li agradava riure’s d’ella, sobretot quan “ella” quedava sana i estalvia de la punseta que tenia el do de acollonar-la constantment. La punseta, el gallec i la moscacojonera van viure instants diferents observats per la lluna inexistent amagada darrera els núvols que no li deixaven fer el tafaner d’aquells tres humans que prometien converses extravagants i incomprensibles. El basc, ben adormint, no es va assabentar de res,  s’havia lliurat incondicionalment als braços de Morfeo.
Els portals sempre han d’estar oberts perquè la rutina surti a donar un tomb i doni pas a la “vida”. 


Obra de: Bob Salo

divendres, 4 de novembre de 2016

Forat negre

M’estressa de mala manera
superar aquest buit de vida.
Les notes ben lligades i una
veu en particular em reconforta,
ho reconec, tan mateix no puc
penetrar dins la veu ni les notes,
això també em trasbalsa torbant-me
l’enteniment. Aleshores pujo el volum
i me’n vaig lluny, molt lluny, però tampoc
allà hi ha cap ingredient que m’ompli
del que n’estic tan anhelada però sí
puc desdibuixar un somriure ple.



Pintor: Jan Van Eyck