M’estressa de mala manera
superar aquest buit de vida.
Les notes ben lligades i una
veu en particular em reconforta,
ho reconec, tan mateix no puc
penetrar dins la veu ni les notes,
això també em trasbalsa torbant-me
l’enteniment. Aleshores pujo el volum
i me’n vaig lluny, molt lluny, però tampoc
allà hi ha cap ingredient que m’ompli
del que n’estic tan anhelada però sí
puc desdibuixar un
somriure ple.
Pintor: Jan Van Eyck
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada