Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
dilluns, 7 de novembre del 2016
La llei no ho permetia...
Ell ja no sabia què fer més, el seu
company era extremadament gelós. Havia intentat raonar-hi, li havia fet veure
que no havia de patir, perquè l'amor que sentia per ell era per a sempre. Però
el seu company era d’un tarannà diferent, pensava que només podia estimar-lo a
ell, no entenia com podia estimar tant a altres, ell només l’estimava a ell
únicament. La seva vida va ser sempre un daltabaix, i no es podien separar
perquè la llei no ho permetia. Ell, el cor, ja no sabia que més fer per
demostrar-li a ell, el cervell, que l’amor és molt ampli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada