Massa paraules, massa conversa,
massa exemples, massa nocions,
“masses” de tot, però tot prou
inútil.
Inferns a la terra, amagats sota
paraigües
negres, grisos i marrons.
Guspires acolorides
s’apaguen dins la foscor que tot
ho amara.
Les ales amagades dins la pròpia
pell
no poden estendre’s per falta
d’oxigen.
Hivernen fins que la llum torni
omplir
l’atmosfera a la que estan
habituades.
Il·lustració Joana Rosa Bragança
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada