 |
| Jimmy Liao |
La Lluna, estava distreta, per variar...
—Noiaaaaaaaa! Què penses fer?—
va cridar el sol.
La Lluna, se’l va mirar amb expressió desconcertada.
—Sí! Sí! T’ho dic a tu!
—M’has espantat amb aquest crit!— va dir la Lluna encara torbada.
—És que sembla que pugis de l’hort! Què no veus l’hora que és?— va seguir
cridant el Sol.
—Hòstia! M’he despistat! Ja vaig, ja vaig, ja vaig....
—Vinga! Què llavors ja saps que passa aquí a baix. Comencen a especular
sobre nosaltres i les senyals, i la fi del món, i els fenòmens que van deixar
escrits els Maies i...
—Callaaaaaa! Ja ho sé bé prou! Vaaaaaaaaig!
Una de nova...
—Fa falta que cridin tant aquest dos?— va preguntar una estrella petitona
acabada d’arribar.
—Sí, doncs sí! Quan aquests dos astres es comuniquen, nosaltres acabem
sordes, ja que la seva vida és totalment contraposada.
—I per què no es comuniquen mitjançant les ones com fem tots?—va dir tota
eixerida la petita estrella.
L’univers enter va esclatar en rialles!!!!
La petita estrella va intuir que l’havia cagat, i va baixar la vista tota
avergonyida.
—Tranquil·la joveneta! Tots els que arribem de nou fem la mateixa
pregunta... Ara quan vegis la Lluna ho entendràs.
La Lluna va aparèixer vestida de blanc i sense cap pruna...
—Bona nit a tots!!!! —va dir ella tota elegant. —No em molesteu amb cap
mena de so, ja que sóc inspiració de poetes, de romàntics, de cantants i de resta
de mortals que em necessiten. I entre ells i jo, no hi ha cabuda per a cap més ressò.
I evidentment, de dia tampoc em molesteu, ja que he de recuperar forces per a la nit. Entesos?
Tot l’univers va assentir, com cada dia.
La Lluna repetia aquell discurs dia sí, dia també i amb ell creixia cada nit
la seva autoestima, ja que a la matinada la seva energia estava exhaurida
totalment pels vampirs de l’amor i els vampirs de la tristesa.
2 comentaris:
M'encanta "L'energia exhaurida pels vampirs de l'amor..."
;-)
Publica un comentari a l'entrada