 |
| Jules Breton |
Si sabés com, ploraria llàgrimes d’or.
Les plantaria en racons de bosc
on la natura les mimés i acceptés.
Les abonaria amb milers de pètals
que les flors em deixarien pel camí.
Branquillons prims
i daurats creixerien,
poncelles de vellut
groc aflorarien
i petites fulles dolces naixerien.
I tot això ho faria per fer-me beuratges
amb essència del cor de la terra i captar
la seva fortalesa davant la seva destrucció. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada