Estic perduda entre mig de gent
atrafegada per arribar a algun lloc
on hauran de parar per haver arribat
a la fita final. Em pregunto:
—Per què tanta pressa?, si el temps
és una il·lusió del nostre dictador: el cervell.
La ment ens té presoners. Cada “cap” té
el seu propi tirà. La rebel·lió dintre cada món
particular succeeix tan sols quan ens parem
i pensem. Pensar és perillós, molt
perillós!
És l’exèrcit que batalla per viure en llibertat.
Pintura Pablo Picasso
Pintura Pablo Picasso
6 comentaris:
Solució: NO PENSAR
jajajajajajaj...Ramon mala solució dones ;-)
Potser pensar millor en el que cal pensar
També, també Josep Ma
Pensem? o pensem que pensem?
Penso que pensem que pensem pensar!
Publica un comentari a l'entrada