Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 14 de juliol de 2015

Sort que tinc ales...i no de compresa


Sota l’ull crític del que està assegut
no es pot fer res de bo, ni tan sols
ho intentis, és una veritable pèrdua
de temps. Vaguetat i parsimònia
són les reines amb tron fix davant
les injustícies, les barbaritats,
les humiliacions i les preses de pèl
al què estem abocats la raça anomenada:
“racional”. Sort que em costa posar el peus
a terra! Perquè si hagués de tenir-los ferms
en el sòl d’aquest planeta tal vegada moriria,
però no dolçament, no, no, sinó al més
pur estil de tragèdia grega. Això sí! Amb sàtires
i força ironia fins a l’últim sospir exhalat..