Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 5 de maig de 2015

Tres perles!

Un conte molt antic parlava de tres perles que hi havia en una muntanya llunyana. Una era blanca com la neu, l’altra daurada com el sol, i la tercera, deia que era d’un color impossible de definir. Aquella història passava de generació en generació.

Una matinada, una nena va anar a despertar a sa mare dient-li que sabia on eren les perles d’aquell conte que li explicaven de tan en tan.

Daniel Sueiras 

La mare, mig adormida li preguntà on eren. La nena, fent-la llevar del llit, la portà davant la finestra de la seva cambra.
—Mira mare! Les veus?
La mare, amb els ulls entelats encara, observà a través dels vidres, però l’únic que veié fou el paratge que tenien al davant.
—No les veig filla!
—Perla blanca com la neu, mare! Mira la muntanya nevada del davant.
La mare, atordida, la mirà i somrigué.
—Perla daurada com el sol! Mira  el sol com surt pel darrera la muntanya nevada, mare.
La mare, sense paraules, seguí observant a través dels vidres.
Després d’uns moments d’incertesa es girà i mirant-se a la seva filla li digué: — I la tercera perla?
—La tercera perla són els ulls que les miren, mare. Perla de color impossible de definir perquè tothom té els ulls de color diferent.