 |
| Juan Barco |
Em sento buida quan em
parlen
sense
mirar-me directament als ulls.
Em sento reconfortada quan
saludo
amb
la mà i me l’agafen amb les dues.
Em sento viva quan persones
alienes
a
mi em saluden amb un “Bon dia”.
Em sento transportada quan
l’essència
d’un
perfum atraient se’m creua en el camí.
Em sento lliure quan viatjo
amb el vent,
em
mullo amb la pluja i m’envolto de lletres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada