Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 22 de març de 2015

Anhel ... Dedicat a Pepe Rubianes

Només busco somriures!
Sí, aquesta expressió que
ens fa tan diferents de la resta
dels éssers vius, però no sempre
són fàcils de trobar, tampoc
d’aconseguir.  El que més entenc
i estimo de la meva existència  
en aquest globus tan gran i tant petit
alhora és el somriure; em fa la vida
més suportable. Estirar un somriure
a algú també pot ser una punyalada
dolorosa per a un altre. No és viable
viure enmig de tanta mesura i contenció,
no ho és, com tampoc ho és viure.

3 comentaris:

Filomena Ribalta Reguant ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Filomena Ribalta Reguant ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Filomena Ribalta Reguant ha dit...

El somriure hi és
com la finestra oberta
d'una nit d'estiu.

Un petonàs Mònica!