PEPA HERRERA RODADO |
Només busco somriures!
Sí, aquesta expressió que
ens fa tan diferents de la
resta
dels éssers vius, però no
sempre
són fàcils de trobar,
tampoc
d’aconseguir. El que més entenc
i estimo de la meva
existència
en aquest globus tan
gran i tant petit
alhora és el somriure; em
fa la vida
més suportable. Estirar
un somriure
a algú també pot ser una
punyalada
dolorosa per a un altre.
No és viable
viure enmig de tanta mesura
i contenció,
no ho és, com tampoc ho
és viure.
3 comentaris:
El somriure hi és
com la finestra oberta
d'una nit d'estiu.
Un petonàs Mònica!
Publica un comentari a l'entrada