Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 7 de febrer de 2015

Matrix

Andrea Arco Blanco



Quan la nit agonitzava
el dia puntejava. L’últim
sospir es fonia amb el
primer alè. Cap d’ells
n’era conscient, però
un adéu i un hola eren
l’annexió perfecta per
unir un mateix moment.

2 comentaris:

Ramon Fargas ha dit...

Pot ser seria millor un peto als llavis??

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Sempre...tan sigui per un adéu com per un hola!!!!