 |
| Andrea Arco Blanco |
Quan la nit agonitzava
el dia puntejava. L’últim
sospir es fonia amb el
primer alè. Cap d’ells
n’era conscient, però
un adéu i un hola eren
l’annexió perfecta per
unir un mateix moment.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
2 comentaris:
Pot ser seria millor un peto als llavis??
Sempre...tan sigui per un adéu com per un hola!!!!
Publica un comentari a l'entrada