divendres, 20 de febrer del 2015

Sumant Segons

Hi havia una vegada
un peix que volava
Sas Crhistian
i un au que nadava.
La seva amistat durava
el que l’au aguantava
sota l’aigua i el temps
que el peix resistia
en l'aire. La línia era
prima i molt gruixuda
alhora, però cap d’ells
qüestionava aquest fet,
tan sols s’entenien
i gaudien del breus
moments que es fonien
en segons dia rere dia.
Viure és sentir sense
torturar-se en el “ Per què?”.

dissabte, 7 de febrer del 2015

Matrix

Andrea Arco Blanco



Quan la nit agonitzava
el dia puntejava. L’últim
sospir es fonia amb el
primer alè. Cap d’ells
n’era conscient, però
un adéu i un hola eren
l’annexió perfecta per
unir un mateix moment.