divendres, 28 de novembre del 2014

HAIKUS.... LA MARATÓ TV3 2014

Col·labora amb mi,
All Buell
investigaré per tu.
Marató pel cor!

El cervell gaudeix
si el cor batega tranquil.
Patent de vida.

El cor no pensa,
ell sent, i és la gran passió
d’amors i poetes.

La cançó del cor
és el “boom-boom-boom-boom-boom”
del grandiós motor.

dilluns, 24 de novembre del 2014

Obstinació

Sergio Vergara
No ho veia gens clar ella. Tots aquells ulls sortits d’òrbita mirant-la fixament l’angoixaven molt. No li agradava sortir del cau, hi estava bé allà. La seva mare no entenia la dèria que li havia entrant a la Mima. A cap dels seus descendents els hi havia passat res igual. Intentaven fer-li entendre que els ulls que ella deia no eren cap perill, tan sols eren mirades inertes, sense vida. Però ella els hi argumentava que els havia vist plorar llàgrimes blanques i espesses que feien pudor, i que a més a més eren molt llargues. Els altres li deien que no li podia passar res perquè les llàgrimes s’esquivaven molt ràpidament i es veien de lluny. No hi va haver manera de persuadir-la d’aquella fòbia tan extrema. Sempre més va viure a dins i tots el que l’estimaven li portaven menjar i beure, i quan alguna de les seves amistats no apareixia pel seu cau, la Mima s’imaginava que les llàgrimes l’havien atrapat, i aleshores resava per elles. Així va viure la Mima la seva curta vida per falta de moviment. Havia nascut en un edifici molt alt i allà mateix es va morir. Des del seu cau observava els taulats dels edificis més baixos, els quals estaven farcits de xemeneies que fumejaven durant la tardor, l’hivern i part de la primavera. La oreneta Mima és va perdre viure la vida per l’engany del seu cervell.

dijous, 20 de novembre del 2014

Ànima foguejant

Grandesa de vida desprenia!
Repartia colors per on passava!
Abraçava amb ales daurades!
Caminava amb alegria desbordada!
Impregnava de rialles els espais buits!
Així era ella, no pel nom, sinó pel do!


Dedicat a “Del Riego” per no deixar-se fer “jaque” en el “tauler de joc”.

divendres, 14 de novembre del 2014

Antagònic

Montse Martin

Sempre dels “sempres”
és l’infinit disfressat
d’horitzó, com el mai
dels “mais” és la màscara
empolainada de poder.

dijous, 13 de novembre del 2014

Menja'm!

Mireya Duart
—Què fas?
—Olorar-te!
—Prefereixo que em mengis.
—Ho faré...però abans deixa’m gaudir d’aquesta olor que desprens.
—Quina olor faig? Jo no m’oloro!
—És difícil de descriure, és una olor que penetra pels narius, puja cap al cervell, baixa cap a l’estómac i seguidament puja cap a la boca on la saliva se m’amuntega entre la llengua i el paladar.
—Renoi, si que m’ho poses difícil... Potser me la pots descriure amb un color, no?
—Mmmmmm...un color... Mmmmmm... No! No puc!... Però ara ja estic tan ple de tu que ja et puc menjar...
—Vinga! Tota teva! Sóc tota teva!
—Fantàstic! Tens el gust que jo em pensava!
—El gust? El gust també el sé jo! Estic plena d’ell, va amb mi!
—No puc més...no puc més...esclataré...
—Noooo! Ves a poc a poc...menja’m totaaaa!!!
—Prou... ja no puc...no puc més...
—Si no anessis amb tanta pressa i amb tant de desfici podries gaudir molt més de mi...
—Va, no et queixis, així a la nit podré tornar-hi!
—Sí home! T’esperaré aquí... Vindrà algú altre que potser sabrà assaborir-me i menjar-me amb la delicadesa que mereixo.... Em seeeeeeents!
—Ho dubto! Visc sol!
Conversa mantinguda entre la crema de porros a l’all i les parts prominents de la cara humana. 

dimarts, 11 de novembre del 2014

Llicència desafinada

Malo Galindo




El cant de la raó el desitja tothom,
mes tan sols quatre privilegiats
l’entonen i, tot i saber-lo, no l’imposen,
tan sols “el deixen anar”. Quatre
llestos se’l fan seu, i la caguen,
perquè intueixen la música però
no encerten ni el cant, ni el maneig,
ni les raons dels seus fonaments.

divendres, 7 de novembre del 2014

HAIKUS.........."9N"

Jessica Durrant

Ens guia “Els Segadors”.
Ens impulsa “L’Estaca”.
Ens mou la llengua.

Volem llibertat!
Volem votar i decidir!
Volem el “9N”!

No volem guerra,
tan sols volem tenir veu,
vot i respecte.

Et deslligarem
preciosa Catalunya.
Paraula et donem!

dimarts, 4 de novembre del 2014

Rebel·lia

A la sala del psiquiàtric hi havia teràpia de grup.
El problema a resoldre per a cadascun dels pacients
era el mateix: “Cap d’ells assimilava la seva figura”.
El psicòleg en qüestió, va haver de fer prodigis
per fer-los-hi entendre que hi ha “funcions”
a la vida que no es poden alterar. Però, aquell dia
estaven massa ofuscats i allò semblava una olla
de grills. Difícil tasca la que li havien encomanat,
pensava el psicòleg veien aquella disbauxa!

El quadrat no volia tenir cantonades, la circumferència
es sentia massa inflada, el rectangle no volia ser tan
estirat i el triangle no volia tenir punxes.... Quatre
de les formes geomètriques s’havien rebel·lat!