 |
| Ana Sánchez Valderrabanos |
La creació d’un món paral·lel,
evita, que no destrueix, topades
malsanes amb ànimes "imprescindibles"
que arrasen amb el bon fer de ments
sense malícia amb les úniques fites
de donar i sentir. Ànimes negres
que encara no han descobert
que són esclaves de la seva pròpia
estructura embruten el pas de les
noves vingudes amb la força
d’huracans portadors de mal.
4 comentaris:
M'agrada. Malgrat tot les ànimes negres fan encara més blanques les ànimes blanques... Com si fossin dues cares d'una moneda, un ying y un yang. De vegades sento dir "val més la pena ser dolent que bo", és un error, perquè res que és fàcil, és bo.
Aquestes dites són el que jo dic "parlar per parlar".... ;-)
És difícil protegir-se dels huracans.
Encara més de les males ànimes.
Tu ho has dit Xavier...encara més d'ànimes negres! :-(
Publica un comentari a l'entrada