 |
| Alvarez Debans |
Els pensaments són com petites
“bombes” que esclaten quan
la paraula els caça i els hi dona
entonació; encertada o errònia.
Podem ser-ne els botxins o les víctimes,
però sempre en som els portadors,
no ens enganyem; som el que vocalitzem.
2 comentaris:
Pensem i existim. Certament a vegades el que pensem és una bomba, i si ho deixem anar sense embuts, la bomba pot esdevenir atòmica!
Fita
Arrassant sense miraments!!!
Publica un comentari a l'entrada