Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 4 de gener de 2014

Àngels



Àngels blancs envaïen l’aire
de les terrasses contigües.
Les formes desdibuixades
ballaven d’un mode estrany.
Per únic públic tenien dos ulls
atònits. El grat espectacle
succeïa a uns quants metres
de terra; àngels blancs flotant,
àngels blancs ballant. No hi havien
bons ni dolents, tots eren blancs.
Es movien a ritmes diferents
tot acabant desapareixen davant
els ulls fascinats que els observaven.
El vapor que sortia pel tub de la terrassa
es fonia amb el fum de la cigarreta
de la balconada del costat, àngels
de fum en un únic espectacle matutí.