Quan es va despertar no entenia el que estava passant. Davant seu hi
havia una sèrie de barrots gruixuts de ferro. L’havien empresonada? Què havia
fet? On era? Va estirar el braç i va poder comprovar que el braç hi passava
sense cap mena de problema per entremig dels barrots. El cap, però, no.
Lluitant amb el seu cervell va voler indagar com havia arribar en aquell lloc.
La sorpresa va ser brutal.: S’havia quedat dormida a la terrassa i e l que tenia
davant seu era la barana negre del balcó.
2 comentaris:
Barrots que ens empresonen, o barrots que ens protegeixen? Bon relat.
Depèn de qui estigui al darrera dels barrots!! Bon dia!
Publica un comentari a l'entrada