Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 19 de gener de 2013

Plomes!

Està plovent plomes! Que passa? D’on surten? D’on vénen?
Estic enterrada de plomes, no veig el terra. És un mar de plomes.
I no paren, no paren...Observo arreu però només veig plomes.
Tenen una textura agradable, un color suau . D’on deuen venir....
—Mare meva....Ens quedarem sense àngels!—cridava una veu llunyana—. No tenim àngels!
Miro enlaire i també crido:
—Ah! Però es que tenim àngels de debò?
—Noooooooo! —respon la veu cridant—. Teníem una comanda de quatre mil àngels per enviar a un centre comercial que té sucursals arreu del món i la malèvola màquina de fer plomes està expulsant plomes com una beneita i no hi ha manera d’aturaaaaaaaaaaaar-la!
—Aaaaaaaaah! Deu ser cosa d’àngels—dic amb ironia.
—Ves a la merda!—va cridar la veu.
—No puc! —dic cridant. Estic rodejada de plomes!

La sirena dels bombers s’escolta cada vegada més a prop. Com els àngels no ajudin hi haurà plomes per temps en el petit jardí de la Maria.