 |
Rafael Torres |
Com la nit més
fosca, resten esperant
a l’escriptori fulls
negres igual carbó.
Una història vull
escriure-hi, però
la tinta que la
fa aflorar no s’hi veu.
Cercar una ploma
de matisos clars
he volgut, mes no
l’he trobat. Com
donar vida a un
relat quan el destí
no li permet l’existència?
Parlava
el conte de la
unió entre una sirena
i un tauró en
aigües profundes, on
tot era salat i
faltat de claror.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada