 |
CESARE BACCHI |
Tu que m’escoltes
i no ets més
que oxigen que
m’envolta, l’aire que
respiro quan la
gola m’ho permet,
que no és
sempre, ja que m’ofega
l’ombra del
neguit que em malmet
la relaxada
respiració quan l’alè
que em dones
esta farcit de pors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada