La explosió entre els dos cossos
va esdevenir tota una destresa.
No esperaven que aquella trobada
els unís amb tant de fervor i entrega.
Les gotes de suor que regalimaven
per les seves pells; una de jove,
 |
| Nieves Marquina |
l’altra colrada, pogués generar
tanta expectació. La gent, atònita,
s’aturava a mirar-los. La fusió era
tan forta que els clams formaven
ecos repetitius com si d’un gran
volcà actiu es tractés. Les guspires
invisibles es barrejaven enmig
de tots els que els guaitaven.
La annexió de tanta eufòria
va portar a les autoritats
a fer-ne una menció especial.
Eren la joventut i la maduresa
unides per a una sola finalitat,
la comunió entre l’aprenentatge
i la mestria. Des d’aquell dia
va ser decretada la partida de l’any.
Un enfrontament entre el cos de Policia:
“Veterans contra Joves”. Un partit
de futbol per unir el saber i l’enginy
dins un mateix cos d’agents de l’ordre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada