I llavors
va ell i li diu:
—Ho
hem de deixar Mia, no puc seguir amb tu!
—Però...però...que
em dius Narcís?
—No
vull seguir amb tot això, me n’he cansat!
—I
m’ho dius justament avui?
—Qualsevol
moment és bo quan un ja no pots més!
—Avui
és el casament...
—Ho
sé! Farem el paper i després cadascú seguirà el seu camí...
—Però
que dius...que dius...
—Mia!
No vull donar la nota, senzillament no puc més, però no vull fer malbé el dia a
la nostra gent.
I
llavors va ella i diu a taula:
—En
Narcís em deixa, s’ha cansat de mi, de la situació o ves a saber de què!
La
sorpresa va agafar desprevinguda a les seves amistats, però més sorpresos es
van quedar tots ells quan els nuvis van portar els ”nuvis del pastís” a la Mia
i en Narcís. La fotografia de l’acte va ser suprimida de l’àlbum, ja que les
cares atònites d’aquella taula d’amics no era precisament alegre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada