Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 20 de novembre de 2013

Al·lucinogen



 

A la meva tauleta de nit hi conviuen dos llibres,
un àngel i una flor, mes també m’agradaria
allotjar-hi  una xeringa d’agulla fina amb varietat
de narcòtics per escollir; cada nit, un àcid barbitúric
m’injectaria. Les petites dosis portarien els noms
dels grans mestres de la música clàssica. Aleshores,
el flux sanguini me’l distribuiria per cada racó
de l’organisme i la harmonia de la simfonia optada
m’enviaria a distints mons on l’esperit quedaria
alliberat de l’espès pes d’aquest feixuc mon . Sí!
Ho reconec! Seria drogoaddicta sense cap mena
de dubte. En seria una musicòmana!

2 comentaris:

Trazos Sueltos ha dit...

Ossssttttttt............però d'on t'ha sortit tot aixó....a vegades et tinc invidia...una invidia severa, però sana.....un fort aplaussss...m'encanta...

petonet...la teva estimada nena....jajajajjaa :) :)

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Estar a un pam de terra em permet moure'm per mons on no hi ha límits i volo...volo molt!!!
Una abraçada enorme nena meva, i un PETÓ IMMENS!!!