A la meva tauleta de nit hi conviuen dos
llibres,
un àngel i una flor, mes també m’agradaria
allotjar-hi una xeringa d’agulla fina amb varietat
de narcòtics per escollir; cada nit, un
àcid barbitúric
m’injectaria. Les petites dosis
portarien els noms
dels grans mestres de la música
clàssica. Aleshores,
el flux sanguini me’l distribuiria per cada
racó
de l’organisme i la harmonia de la simfonia
optada
m’enviaria a distints mons on l’esperit
quedaria
alliberat de l’espès pes d’aquest
feixuc mon . Sí!
Ho reconec! Seria drogoaddicta sense
cap mena
de dubte. En seria una musicòmana!
2 comentaris:
Ossssttttttt............però d'on t'ha sortit tot aixó....a vegades et tinc invidia...una invidia severa, però sana.....un fort aplaussss...m'encanta...
petonet...la teva estimada nena....jajajajjaa :) :)
Estar a un pam de terra em permet moure'm per mons on no hi ha límits i volo...volo molt!!!
Una abraçada enorme nena meva, i un PETÓ IMMENS!!!
Publica un comentari a l'entrada