Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Comerç



Era romana, es deia Atia . Era filla d’un mercader sense ètica i sense moral. Venia tot el que era seu, i ella era seva. Era filla del pecat  perquè a la seva mare també la va comprar i després la va revendre. No el movien els sentiments, tan sols els diners. Sense filla podia viure, sense diners no. Aquell mercader va arribar a ser el més ric de tota Roma. No coneixia l’amistat ni el bon fer, però això no el va impedir viure molts anys. Es va morir de vell, sense esposa, sense filla però ple d’or, que de fet és el que volia. Atia es va suïcidar al poc temps de ser venuda i sa mare havia fet el mateix, ja que no va poder aguantar el dolor de ser separada de la seva filla. Totes dues van anar a esperar al vell mercader a les portes de la mort. Ell, en veure-les, va entendre que la vida no té fi, però ja era tard, molt tard. La foscor el va anar estirant cap a les profunditats on tot era brut, negre i fastigós. El mal havia comprar al mercader.