Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 9 de setembre de 2013

Terrassa de bar


Lisete Alcalde

La conversa era tranquil·la, amena, parlaven sobre el món. Un d’ells havia pogut llegir a la portada del diari, d’un home que estava fent el cafè a la terrassa del bar que tenien al costat, que es lluitaria per la globalització. L’altre li argumentava l’error de fer-ho, ja que la globalització enriquia a pocs i portava a la misèria a molts. No entenia perquè no hi havia revolució al respecte, li continuava dient que tenien a les persones enganyades i hipnotitzades, que estava content de no pertànyer a aquest grup d’espècie, però trist alhora per no poder dir el que pensava a tothom que s’apropés a ell. Era la conversa de dos til·lers que feien ombra a una terrassa d’un bar.