dimecres, 4 de setembre del 2013

Barrots



Quan es va despertar no entenia el que estava passant. Davant seu hi havia una sèrie de barrots gruixuts de ferro. L’havien empresonada? Què havia fet? On era? Va estirar el braç i va poder comprovar que el braç hi passava sense cap mena de problema per entremig dels barrots. El cap, però, no. Lluitant amb el seu cervell va voler indagar com havia arribar en aquell lloc. La sorpresa va ser brutal.: S’havia quedat dormida a la terrassa i e l que tenia davant seu era la barana negre del balcó.

2 comentaris:

Josep ha dit...

Barrots que ens empresonen, o barrots que ens protegeixen? Bon relat.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Depèn de qui estigui al darrera dels barrots!! Bon dia!