 |
| Fernando Botero |
Assaboria
el gelat com si li anés la vida. El tenia agafat amb fermesa mentre la boca
degustava el sabor àcid de la llimona i la dolçor amarga de la xocolata. El
gelat notava la seguretat de les mans que el tenien apressat i la suavitat dels
llavis vermells que l’acariciaven contínuament. Quan se’l va acabar es va
passar la llengua per les comissures buscant restes al mateix temps que esbossava
un somriure de satisfacció. El gelat convertit en suc dins l’estómac va
comprendre massa tard que l’havien matat sota l’embruix d’un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada