 |
Carmen G. Junyent |
Podria escriure
molt, sí,
com també podria
dir molt,
però poc escriuré
i poc diré.
No vull que els
mots amuntegats
en el hall de la ment m’embrutin
la boca, i menys
el delicat paper.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
2 comentaris:
Encara que no diguis rés,les poques paraules que escriguis ja ho diüen tot!!!!
Miquel!!!! Ets l'àngel que apareix i desapareix... Gràcies per donar aliment a aquest blog!
Publica un comentari a l'entrada