dimarts, 30 d’abril del 2013

Aliances de casament


Juan Carlos Boverí


Els anells que encadenen als enamorats
no permeten l’evolució individual.
Compartir no és servir ni canviar.
La presó de l’amor no necessita cadenats.

dilluns, 29 d’abril del 2013

Que espès..Déu Meu!



La sortida de la carrera es troba en plena ebullició. Tots els participants ja estan col·locats. Set corredors  esperen ser guanyadors d’aquesta cursa on el premi consisteix en un retall de tela. Pels altaveus s’anuncia la sortida. Els corredors molt centrats sembla que res els destorba. Cadascú d’ells és únic i tots volen ser els guanyadors. El tret de sortida ha sonat. Les tonalitats dels colors animen amb molt d’èmfasi  al seu líder. La cridòria és immensa. El color groc i el vermell van encapçalant la carrera, seguits de molt a prop del blau i del taronja. El verd, el blanc i el negre estan igualats en l’última posició. El taronja esta agafat embranzida i està superant sense problemes al groc i al vermell. El negre s’està quedant enrere, té un petit problema amb el lliscant de la cinta. El groc agafa la segona posició deixant enrere al vermell que el blau ja ha atrapat. El verd i el blanc continuen junts. El blau s’ha posat a l’altura del groc i ara corren a la mateixa velocitat. El taronja es va desmarcant ràpidament cap a la línia de meta. El groc acaba d’enredar-se amb si mateix i el verd i el blanc l’acaben de passar. El negre s’ha retirat i el groc sembla que fa el mateix. La lluita queda en cinc colors i el més avançat és el taronja seguit del blau, del vermell i del verd. El blanc s’està quedant endarrerit i està quedant en última posició. El blau està agafant un ritme intens que l’està apropant al taronja, el primer de la cursa. El verd ha passat al vermell que està afluixant el ritme i s’ha col·locat a última posició amb el blanc. El blau ja està a l’alçada del taronja. El verd i el blanc segueixen igualats . El vermell es retira, té problemes ... El taronja i el blau s’han enredat de mala manera i estan entortolligats pel terra. La lluita pel premi s’està rifant entre el verd i el blanc. Les tonalitats verdes i blanques estan animant als seus ídols amb molta energia. El blanc ha guanyat uns centímetres al verd, el premi està a punt de tenir guanyador. Queden pocs metres per la meta i el verd ha guanyat de nou els centímetres que el separaven del blanc... Ja arriben a la meta... Qui serà el guanyador? Estan igualats... Ja han entrat i no podem confirmar qui ha estat el vencedor de la cursa... El silenci s’ha apoderat del petit estadi i s’està esperant que es doni el resultat oficial pels altaveus... Ja està  confirmat, el guanyador han estat tots dos. No hi ha hagut diferència en l’arribada, per tant els colors que predominaran la pròxima temporada primavera-estiu serà el verd i el blanc.

dissabte, 27 d’abril del 2013

"MALAVELLA"... Caldes de Malavella



FESTA ÚNICA Abril!!!!



La Malavella era una vella
dolenta, lletja i poc valenta.
Tenia un servent geperut,
dolent, lleig i poc poruc.
Cada nit, el geperut amb delit
li portava  a la vella un cor cuit.
Un sagal vingut d’arreu
va acabar amb el galifardeu
del geperut, i la Malavella
va marxar amb tot perdut.

divendres, 26 d’abril del 2013

Paraules contaminades



Francisco Javier Unda Visconti

Els morts no es mouen i el vius resten adormits. Per què la classe política governant no té judicis per programes electorals no complerts?  Es salten per la tangent el que han promès i queden immunes de tota falta. Som les seves titelles. Mouen els fils i nosaltres seguim el ritme. Podem invertir aquest fet, però hem oblidat la nostra unitat. Sí, realment ens tenen adormits i confien en que els morts restin quiets.

dijous, 25 d’abril del 2013

La Polla Síquica




No era altra, que la dóna de Don Pollo el psicólogo. Era un matrimoni jove vinguts de terres meridionals que es va instal·lar en una comunitat d’aus del nord. Van ser acceptats molt gustosament i sense cap mena de problemàtica. Però, per motius desconeguts, aquests jove matrimoni no va tenir pollets, i ella, no va pondre mai cap ou. Per aquest motiu inexplicable, a la pobre dóna del psicòleg li va quedar aquest desencant de nom, ja que una polla que no ha post, no passa a ser gallina oficialment.
Pobre Polla Síquica, és va quedar amb el sobrenom fins els últims dies de la seva vida. La seva làpida, era una de les més visitades per les matrimonieres, les quals anaven a resar-li  amb devoció perquè les ajudes a passar de polles a gallines.