Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 26 d’abril de 2013

Paraules contaminades



Francisco Javier Unda Visconti

Els morts no es mouen i el vius resten adormits. Per què la classe política governant no té judicis per programes electorals no complerts?  Es salten per la tangent el que han promès i queden immunes de tota falta. Som les seves titelles. Mouen els fils i nosaltres seguim el ritme. Podem invertir aquest fet, però hem oblidat la nostra unitat. Sí, realment ens tenen adormits i confien en que els morts restin quiets.

2 comentaris:

Eli Garrabou ha dit...

Ben veritat, Mònica... Ni els qui les passen més "putes" no surten al carrer... on són els 6 milions d'aturats? I els milers de desnonats? No ho entenc... S'hauria de convocar una vaga indefinida, aturar el país fins que tots els polítics fotin el camp i es dictin unes noves regles del joc, les que tenim no ens valen... Un petó, maca!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

On són Eli? Jo m'ho pregunto constanment!!! :-(
Un petó preciosa!