—El
d'El Lloro Repel·lent mama!
—Altra vegada? Ja te l’he explicat molts de cops aquest...
—Es
que m’agrada molt i molt!
—Molt
bé...doncs... Hi havia una vegada un home que vivia al costat d’un bosc i cada
dia anava a passejar-se per entre mig dels arbres. Un dia al matí, es va trobar
un ocell verd i taronja. Era un Lloro...
—...Repel·lent!
—Estava
ferit entre unes branques seques. Tenia una ala trencada i no podia
enlairar-se. L’home, en veure aquell lloro...
—...Repel·lent!
—...se’l
va endur a casa seva per curar-lo. Cada dia li rentava la ferida i li donava
menjar. Quan ja va està curat del tot,
se’l va endur al bosc per deixar-lo en llibertat. El Lloro...
—...Repel·lent!
—...no
va volar cap enlloc, ja que volia està amb el seu amic el llenyataire. El va
seguir de branca en branca fins a casa seva. Aquell lloro...
—...Repel·lent!
—...va
ser l’amic més fidel que va tenir l’home. Aquest el va voler ensenyar a parlar,
però l’única paraula que va aprendre aquell lloro...
—...Repel·lent!
—...va
ser : MERDA! Doncs era el renec que utilitzava el llenyataire sempre que li
sortien les coses malament. El lloro...
—...Repel·lent!
—...no
va ser capaç d’aprendre cap paraula més i el llenyataire li va dir que era un
lloro...
—...Repel·lent!
—...Perquè
la olor a MERDA és..
—...Repel·leeeeeeeeeeeeent!
—Conte
explicat i acabat! Bona nit Xavier!
—Bona
nit mama!
En
Xavier era un nen orfe des de feia dos anys. Vivia amb els avis des del
fatídic dia de l’accident dels seus pares. Això, però, no el privava de passar
una estona cada nit amb la seva mare. Que no els veiem, no vol dir que no hi
siguin. Privilegis dels menuts de l'espècie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada